Diumenge 7 d'abril,
el dia comença mitja hora mes tard del previst degut a que el conductor del jeep arriba tard a la cita; no ens podem imaginar tot el que ens trobarem per davant al llarg del dia! El camí amb el jeep ens porta entremig de plantacions de te muntanyes amunt i avall; les plantacions s'estenen al llarg de totes les muntanyes i les valls, són extensions verdes com un mantell de fulles de te. Grups de dones vestides amb saris de colors recullen els brots més tendres, els posen en sacs que porten penjats a l'esquena i després els porten a pesar i netejar. El recorregut en Jeep també ens porta a un Parc Nacional on hi ha el pic mes alt de tot el sud de l'Índia, també travessem un bosc d'arbres de sàndal.
Però de tot el trajecte, allò que mes ens impacta són un grup de persones que ballen i toquen instruments tot formant una comitiva al voltant d'una dona a la qual porten enganxada amb ganxos d'acer per la pell i on unes agulles llarguíssimes li travessen les galtes i la llengua; tots ballen al ritme de la musica, amenitzant i acompanyant el ritual.
Després de tot el dia en jeep agafem un bus que ens porta muntanyes avall fins a la ciutat d'Ernakulam, la part continental de la ciutat de Kochi, des d'on agafem un ferry per anar a Fort Cochi, l'illa on dormirem.
el dia comença mitja hora mes tard del previst degut a que el conductor del jeep arriba tard a la cita; no ens podem imaginar tot el que ens trobarem per davant al llarg del dia! El camí amb el jeep ens porta entremig de plantacions de te muntanyes amunt i avall; les plantacions s'estenen al llarg de totes les muntanyes i les valls, són extensions verdes com un mantell de fulles de te. Grups de dones vestides amb saris de colors recullen els brots més tendres, els posen en sacs que porten penjats a l'esquena i després els porten a pesar i netejar. El recorregut en Jeep també ens porta a un Parc Nacional on hi ha el pic mes alt de tot el sud de l'Índia, també travessem un bosc d'arbres de sàndal.
Però de tot el trajecte, allò que mes ens impacta són un grup de persones que ballen i toquen instruments tot formant una comitiva al voltant d'una dona a la qual porten enganxada amb ganxos d'acer per la pell i on unes agulles llarguíssimes li travessen les galtes i la llengua; tots ballen al ritme de la musica, amenitzant i acompanyant el ritual.
Després de tot el dia en jeep agafem un bus que ens porta muntanyes avall fins a la ciutat d'Ernakulam, la part continental de la ciutat de Kochi, des d'on agafem un ferry per anar a Fort Cochi, l'illa on dormirem.
Dilluns 8 d'abril
durant tot el mati visitem amb tranquil·litat la ciutat de Fort Cochi, on entre d'altres coses visitem l'església on va ser enterrat Vasco de Gama (va morir aquí), el barri jueu i un curiós sistema de pesca d'influència xinesa, consistent en unes estructures de fusta que, utilitzades per grups de 5 homes i amb un complex sistema de contrapesos, serveixen per a extreure'n la pesca, submergint i traient unes xarxes de l'aigua tot repetint el procés.
Anem a fer una mariscada, ja que aquí es bastant típic, el peix es bo però res d'especial. Un cop tips decidim anar a fer una volta per pair, mentrestant al Cesc li fan posar una corona de flors a un polític que està fent un míting! Amb les motxilles al coll, anem fins al ferry i ens dirigim cap a Ernakulam, un cop hi arribem comença a diluviar de tal manera que en segons estem xops, un rickshaw ens porta fins a l'estació de bus on esperem un bus que fa un trajecte de dues hores fins a Allepey, anem molt atapeïts i resulta bastant agobiant. Quan arribem un altre rickshaw ens porta fins a un hotelet on hi passem la nit.
Dilluns 9 d'abril,
avui és quasi segur que serà un dels dies més tranquils del viatge. A les 8 del matí hem quedat en Tangu que en la seva canoa ens portarà pels Backwaters de Kerala.
Durant un recorregut de 9 hores amb la canoa anem passant per poblets i canals, on homes i dones fan les seves tasques diàries al voltant dels canals. Els canals són d'una vegetació exuberant, amb palmeres, arbres fruiters, ... tota ella creant una mena de túnel verd, a través del qual ens desplacem.
Com a nota curiosa del trajecte, us explicarem que amb la canoa hem passat pel costat d'un pescador, al que li hem trencat la xarxa; s'ha enfadat molt, i al final han acordat (el conductor de la canoa i ell) que li pagava 100 Rupies (1'5 €). Avui per primer dia, no dormirem en hotel, sinó que ho farem en un tren que ens portarà fins a Mangalore.
Abans però anem a sopar al centre d'Allepey, on sense voler ens posem en un restaurant, el Kream Korner (no ens agrada posar referències de llocs, però és que aquest val molt la pena), on ens serveixen sinó el millor, un dels millors àpats que hem menjat a l'índia. Tot és deliciós, al punt just de picant, ... mengem Pakoras de ceba, una salsa agredolça amb trossos de Paneer (formatge fresc), un Biryani de Xai (el biryani és una barreja d'espècies amb la que es fan moltes salses per acompanyar la carn), entre d'altres coses.
Bé, l'aventura del dia semblava haver acabat, però just sortir del restaurant, comença a diluviar. Agafem un dels pocs rickshaws que hi havia i hi fem pujar els pares, nosaltres n'esperarem un altre. Hem quedat a l'estació de tren, però passen els minuts i no hi ha rastre de cap rickshaw enmig de la tempesta que està caient. Parem una furgoneta, i els paguem 100 Rs. perquè ens portin a l'estació. Déu n'hi dó, la cara de sorpresa que fan els pares en veure'ns baixar d'una furgoneta privada!
Bé i per acabar el dia, pugem al tren, que ja teníem reservat, en Primera Classe (o sigui, quatre llits per compartiment, i sense aire condicionat), que està francament molt bé.
Dimarts 10 d'abril,
arribem a Mangalore a primera hora del matí i anem directes a l'estació de bus per agafar-ne un cap a Hassan; ràpidament en surt un "de luxe" i hi pugem. El trajecte travessa la regió de Kodagu a les muntanyes dels Ghats; passem per plantacions de cafè on diuen que es veuen elefants en llibertat, però per més que mirem no en veiem cap (suposo que es deuen allunyar de les carreteres). A Hassan contractem un taxi per 500 rupies que ens portarà a Halebid i Belur, dos temples Patrimoni de la Humanitat del s.XI amb uns baixos-relleus de pedra i figures que representen escenes del Ramayana i del Mahabarata; ens sorprenen molt.
Continuem el viatge agafant un bus que en tres hores ens porta a Mysore; a la ciutat hi ha un festival i això ens dificulta, i molt, trobar hotel per passar la nit, finalment hem de dormir en un hotel de preu de luxe però de qualitat com la resta dels altres (o pitjor).
Dimecres 11 d'abril,
per començar bé el dia anem a esmorzar a un restaurant típic hindú de qualitat, on mengem les especialitats típiques del sud de l'Índia; pooris, dosas, naan, batuts, chais... Amb l'estómac ple anem a visitar el mercat Devaraja de verdures i espècies, és una explosió de colors, olors, gent, vaques i flors. A continuació anem a visitar el Palau del Maharajà, però pel camí entrem en algunes botigues de saris on comprem algunes peces de roba tradicionals. El palau és un edifici construït a principis del segle XX amb una barreja d'estils neo-àrab, neo-modernista, neo-unamicadetot, és curiós de visitar entre cues infinites d'indis atrets per la sumptuositat del palau.
A la tarda, després d'haver dinat en una roof d'un hotel, anem a passejar per la ciutat per diverses zones. Volem anar a veure el palau de Jahanmogan però està tancat.
Per despedir-nos de la ciutat, abans de marxar, i just en el moment de contractar els rickshaws per anar a l'estació de tren, encenen les 10.000 bombetes del palau!
Arribem al tren on tenen les llistes de passatgers penjades a les portes de cada vagó i on veiem els nostres noms impresos. Avui viatjarem en classe 3A (o sigui, tres alçades de llitera, amb aire condicionat), fins i tot ens donen llençols, mantes i coixins.
Dijous 12 d'abril,
arribem a l'estació central de Chennai a les 7 del matí i ja hi ha molt, però molt de moviment. Deixem les motxiles a la Cloak Room i agafem un bus urbà, el 15B, que ens porta l'estació de bus de Mofussil que ja la coneixem. Agafem el pitjor bus del viatge, brut (molt més que els demés), i super ple de gent, per anar a Mamallapuram (o Mahabalipuram). Al cap de dos hores arribem a aquest poblet coster, entre masses de turistes indis visitem tot el complex de temples també Patrimoni de la Humanitat destacant una pedra enorme circular que sembla que s'hagi de posar a rodolar a la que anomenen Bola de Mantequilla. Els temples i palaus estan excavats a la roca i representen des d'elefants a tamany natural, passant per treballadors del camp i diverses deïtats. Fa molta calor! així que busquem un restaurant sobre la sorra de la platja on ens refresquem i podem observar els pescadors i els nens que fan volar els seus estels. De tornada, en un bus similar al de vinguda, comencem a fer repaàs del viatge que ja se'ns comença a acabar... Per despedir-nos anem a sopar en una mena de pastisseria on tornem a menjar els plats de sempre, però amb un plus de qualitat!
Un últim rickshaw i un taxi ens acompanyen a l'aeroport de Chennai, on agafem l'avió que ens portarà a casa, per tornar a la realitat després d'uns dies fantàstics i ben acompanyats pel Sud d'aquest gran país que és l'Índia.
durant tot el mati visitem amb tranquil·litat la ciutat de Fort Cochi, on entre d'altres coses visitem l'església on va ser enterrat Vasco de Gama (va morir aquí), el barri jueu i un curiós sistema de pesca d'influència xinesa, consistent en unes estructures de fusta que, utilitzades per grups de 5 homes i amb un complex sistema de contrapesos, serveixen per a extreure'n la pesca, submergint i traient unes xarxes de l'aigua tot repetint el procés.
Anem a fer una mariscada, ja que aquí es bastant típic, el peix es bo però res d'especial. Un cop tips decidim anar a fer una volta per pair, mentrestant al Cesc li fan posar una corona de flors a un polític que està fent un míting! Amb les motxilles al coll, anem fins al ferry i ens dirigim cap a Ernakulam, un cop hi arribem comença a diluviar de tal manera que en segons estem xops, un rickshaw ens porta fins a l'estació de bus on esperem un bus que fa un trajecte de dues hores fins a Allepey, anem molt atapeïts i resulta bastant agobiant. Quan arribem un altre rickshaw ens porta fins a un hotelet on hi passem la nit.
Dilluns 9 d'abril,
avui és quasi segur que serà un dels dies més tranquils del viatge. A les 8 del matí hem quedat en Tangu que en la seva canoa ens portarà pels Backwaters de Kerala.
Durant un recorregut de 9 hores amb la canoa anem passant per poblets i canals, on homes i dones fan les seves tasques diàries al voltant dels canals. Els canals són d'una vegetació exuberant, amb palmeres, arbres fruiters, ... tota ella creant una mena de túnel verd, a través del qual ens desplacem.
Com a nota curiosa del trajecte, us explicarem que amb la canoa hem passat pel costat d'un pescador, al que li hem trencat la xarxa; s'ha enfadat molt, i al final han acordat (el conductor de la canoa i ell) que li pagava 100 Rupies (1'5 €). Avui per primer dia, no dormirem en hotel, sinó que ho farem en un tren que ens portarà fins a Mangalore.
Abans però anem a sopar al centre d'Allepey, on sense voler ens posem en un restaurant, el Kream Korner (no ens agrada posar referències de llocs, però és que aquest val molt la pena), on ens serveixen sinó el millor, un dels millors àpats que hem menjat a l'índia. Tot és deliciós, al punt just de picant, ... mengem Pakoras de ceba, una salsa agredolça amb trossos de Paneer (formatge fresc), un Biryani de Xai (el biryani és una barreja d'espècies amb la que es fan moltes salses per acompanyar la carn), entre d'altres coses.
Bé, l'aventura del dia semblava haver acabat, però just sortir del restaurant, comença a diluviar. Agafem un dels pocs rickshaws que hi havia i hi fem pujar els pares, nosaltres n'esperarem un altre. Hem quedat a l'estació de tren, però passen els minuts i no hi ha rastre de cap rickshaw enmig de la tempesta que està caient. Parem una furgoneta, i els paguem 100 Rs. perquè ens portin a l'estació. Déu n'hi dó, la cara de sorpresa que fan els pares en veure'ns baixar d'una furgoneta privada!
Bé i per acabar el dia, pugem al tren, que ja teníem reservat, en Primera Classe (o sigui, quatre llits per compartiment, i sense aire condicionat), que està francament molt bé.
Dimarts 10 d'abril,
arribem a Mangalore a primera hora del matí i anem directes a l'estació de bus per agafar-ne un cap a Hassan; ràpidament en surt un "de luxe" i hi pugem. El trajecte travessa la regió de Kodagu a les muntanyes dels Ghats; passem per plantacions de cafè on diuen que es veuen elefants en llibertat, però per més que mirem no en veiem cap (suposo que es deuen allunyar de les carreteres). A Hassan contractem un taxi per 500 rupies que ens portarà a Halebid i Belur, dos temples Patrimoni de la Humanitat del s.XI amb uns baixos-relleus de pedra i figures que representen escenes del Ramayana i del Mahabarata; ens sorprenen molt.
Continuem el viatge agafant un bus que en tres hores ens porta a Mysore; a la ciutat hi ha un festival i això ens dificulta, i molt, trobar hotel per passar la nit, finalment hem de dormir en un hotel de preu de luxe però de qualitat com la resta dels altres (o pitjor).
Dimecres 11 d'abril,
per començar bé el dia anem a esmorzar a un restaurant típic hindú de qualitat, on mengem les especialitats típiques del sud de l'Índia; pooris, dosas, naan, batuts, chais... Amb l'estómac ple anem a visitar el mercat Devaraja de verdures i espècies, és una explosió de colors, olors, gent, vaques i flors. A continuació anem a visitar el Palau del Maharajà, però pel camí entrem en algunes botigues de saris on comprem algunes peces de roba tradicionals. El palau és un edifici construït a principis del segle XX amb una barreja d'estils neo-àrab, neo-modernista, neo-unamicadetot, és curiós de visitar entre cues infinites d'indis atrets per la sumptuositat del palau.
A la tarda, després d'haver dinat en una roof d'un hotel, anem a passejar per la ciutat per diverses zones. Volem anar a veure el palau de Jahanmogan però està tancat.
Per despedir-nos de la ciutat, abans de marxar, i just en el moment de contractar els rickshaws per anar a l'estació de tren, encenen les 10.000 bombetes del palau!
Arribem al tren on tenen les llistes de passatgers penjades a les portes de cada vagó i on veiem els nostres noms impresos. Avui viatjarem en classe 3A (o sigui, tres alçades de llitera, amb aire condicionat), fins i tot ens donen llençols, mantes i coixins.
Dijous 12 d'abril,
arribem a l'estació central de Chennai a les 7 del matí i ja hi ha molt, però molt de moviment. Deixem les motxiles a la Cloak Room i agafem un bus urbà, el 15B, que ens porta l'estació de bus de Mofussil que ja la coneixem. Agafem el pitjor bus del viatge, brut (molt més que els demés), i super ple de gent, per anar a Mamallapuram (o Mahabalipuram). Al cap de dos hores arribem a aquest poblet coster, entre masses de turistes indis visitem tot el complex de temples també Patrimoni de la Humanitat destacant una pedra enorme circular que sembla que s'hagi de posar a rodolar a la que anomenen Bola de Mantequilla. Els temples i palaus estan excavats a la roca i representen des d'elefants a tamany natural, passant per treballadors del camp i diverses deïtats. Fa molta calor! així que busquem un restaurant sobre la sorra de la platja on ens refresquem i podem observar els pescadors i els nens que fan volar els seus estels. De tornada, en un bus similar al de vinguda, comencem a fer repaàs del viatge que ja se'ns comença a acabar... Per despedir-nos anem a sopar en una mena de pastisseria on tornem a menjar els plats de sempre, però amb un plus de qualitat!
Un últim rickshaw i un taxi ens acompanyen a l'aeroport de Chennai, on agafem l'avió que ens portarà a casa, per tornar a la realitat després d'uns dies fantàstics i ben acompanyats pel Sud d'aquest gran país que és l'Índia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada